Temptatives

Puc escriure com l’hermitià,


a poc a poc i amb harmonia,

però el bategar del cor em captiva,

m’impulsa, em tiba.

Encara no ha sortit el sol, que els meus ulls barallen,

sentencia del dia,

i amb gran reclam, emprenc amb brida;

Si el tremolor de l’alzina em parla,

n’hi faré una cançó amb la tendresa més fina.

Amb subtilesa i impaciència, enemigues,

bastiré la paraula, del parlar, del meu arbre